lunes, 7 de septiembre de 2015

Manifest Ciclista 27S

Manifest Ciclista 27S, de l'Assemblea Catalana d'Entitats de la Bici

12 propostes per una Catalunya ciclable

La convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya anunciada pel proper 27 de setembre es perfila com a moment clau del present i futur del nostre país. Les aspiracions nacionals i la recuperació de drets socials seran els principals focus d’atenció de la convocatòria electoral, però en aquest context serà important comptar també amb elements estratègics que puguin contribuir a la transformació del país de forma concreta, palpable i significativa els propers anys.
No cal esmentar els problemes que a nivell de mobilitat té el país, costos incalculables provocats per les congestions endèmiques que no s’han sol·lucionat de cap de les maneres, costos ambientals amb índexs de contaminació que superen en algunes ciutats els nivells permesos per la Unió Europea, afegits a la greu contaminació acústica que lluny de tota reducció no fa més que augmentar. Costos també per a la vida humana en forma d’accidents previsibles encara massa nombrosos o els efectes negatius per a la salut deguts a la manca d’activitat física regular. Tot plegat malgrat els anuncis i les constatacions de l’arribada del canvi climàtic i del progressiu esgotament dels combustibles fòssils, senyals que massa sovint són obviades i menystingues a l’hora de governar i concretar les polítiques públiques.
El debat sobre l’emancipació de Catalunya ha d’implicar també un major grau de responsabilització en relació als reptes ambientals i climàtics de caràcter global, l’assumpció dels compromisos fixats dins el marc europeu en aquests àmbits, i l’obligada transició cap a una model de societat que pugui funcionar amb menys consum energètic que l’actual, amb menys dependència del petroli i que faci possible una millora de la qualitat ambiental i de vida.
Ha arribat l’hora que les minses polítiques favorables a l’ús dels sistemes de transport sostenibles, i sobretot aquell que es realitza amb el propi esforç dels usuaris, esdevingui una prioritat en la definició de les politiques ambientals i de mobilitat. És en aquest sentit que una aposta ferma per la “normalització” de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià i habitual arreu del territori pot esdevenir un element transformador, concret i palpable, amb importants efectes sobre la qualitat ambiental i la salut pública, que ens ajudi a reduir el nostre consum energètic, fent-nos més resilients com a societat, i que contribueixi a humanitzar les nostres poblacions i a donar valor al nostre territori vertebrant-lo d’una forma més propera i accessible per tothom.
Per tot això, l’Assemblea d’Entitats de la Bicicleta de Catalunya davant les eleccions del 27S, planteja aquestes 12 propostes per tal que partits i plataformes electorals que s’hi presentin puguin incorporar-les com a pròpies als respectius programes electorals, i a l’hora, perquè persones i entitats del país puguin adherir-s’hi i visualitzar el suport de la ciutadania per avançar cap a una Catalunya ciclable, des de la voluntat que aquest sigui un aspecte transversal i compartit del model de país que volem pel futur.
1. Articular una xarxa bàsica intermunicipal, centrada en millorar la connexió entre nuclis urbans, i entre aquests i les estacions de transport públic, els centres d’activitat econòmica i altres grans centres generadors de mobilitat. Una xarxa que complementi les vies ciclables d’interès cicloturístic. Això hauria d’implicar també a curt termini la senyalització de totes les vies que, encara que puguin ser millorables, ja fan practicable aquesta connectivitat intermunicipal.
2. Oferir des de la Generalitat incentius i suport als municipis perquè augmentin l’ús de la bicicleta, amb una atenció especial en la promoció de la bicicleta en aquelles relacions origen-destinació on predomina el cotxe i la motocicleta, i en aquest sentit amb un polítiques específiques per a la promoció de la bicicleta elèctrica (per a distàncies llargues, zones amb pendents pronunciats), i per la incorporació de bicicletes familiars i de càrrega en la mobilitat quotidiana.
3. Facilitar la intermodalitat entre la bicicleta i altres mitjans de transport, especialment amb el transport públic, promovent aparcaments segurs en estacions amb prou capacitat per absorbir un nombre creixent d’usuaris pels propers anys, facilitant el transport de les bicicletes en els serveis de gran capacitat, i promovent serveis de primera i última milla en bicicleta en aquelles estacions on es puguin captar nous usuaris cap al transport públic. Així mateix, cal que les Autoritats Territorials de la Mobilitat incorporin la bicicleta com a opció de mobilitat.
4. Promoure la instal·lació generalitzada d’aparcaments segurs per a bicicletes als equipaments, en general al conjunt dels nuclis urbans i en punts on hi hagi demanda d’usuaris. Alhora, facilitar la implantació d’aparcaments residencials col·lectius en sòl privat o públic, dotant-los de facilitat per la recàrrega de bicis elèctriques quan calgui.
5. Desenvolupar una normativa pròpia de trànsit que permeti regular amb claredat la circulació amb bicicleta per tot tipus de carrers dins els nuclis urbans amb nivells elevats de seguretat i confort, possibilitat l’ús de bicicletes i accessoris que permeten conciliar la vida quotidiana i familiar amb la mobilitat amb bicicleta (remolcs, dues cadiretes, tricicles, etc) i que puguin fer d’aquesta un vehicle versàtil i adaptat a les diverses necessitats. Així mateix, i mentre sigui necessari, caldria influir en les normatives de caràcter estatal en la línia del que es planteja en aquest punt.
6. Promoure l’ús de la bicicleta des de l’àmbit educatiu per tal que les generacions més joves es familiaritzin amb el seu ús quotidià i contribueixin a normalitzar-la com a sistema de mobilitat habitual. Caldria introduir la bicicleta en la formació sobre educació vial, i incorporar-ne el seu coneixement i ús a nivell curricular. De forma més general, caldria desenvolupar estratègies d’educació i formació al conjunt de la població amb l’objectiu de millorar la convivència entre els diversos modes de transport i aprofundint en una cultura de major respecte cap als modes de transport no motoritzat i més vulnerables.
7. Crear incentius econòmics per la mobilitat en bicicleta, especialment en la mobilitat als centres de treball i per motius laborals, per tal de premiar les externalitats positives que té aquest sistema de transport, tal i com es fa ja a diversos països europeus des de fa temps i recentment també a França.
8. Impulsar i promoure sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta, amb molt menys impacte ambiental que el generat pels vehicles de transport convencional, i més eficients per a resoldre l’última milla de la cadena de distribució en àmbits urbans, especialment en nuclis històrics amb àrees peatonalitzades i restriccions d’accés al trànsit motoritzat.
9. Difusió i promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport adient per resoldre una gran part de les necessitats de mobilitat de la població catalana. Aquesta promoció hauria de fer-se des d’una perspectiva constructiva i donant arguments des de diferents perspectives (salut de les persones, medi ambient, economia, consum energètic, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, relacions socials, desenvolupament local, autonomia de les persones, etc.).
10. Promoure Catalunya com a país cicloturista connectat amb Europa i el Mediterrani, desenvolupant la xarxa actual d’itineraris i articulant-ne de nous, incorporant traçats fluvials, camins de ronda i altres recorreguts amb pendents moderats, i promovent una aproximació respectuosa als entorns naturals que n’afavoreixi la seva conservació i re-valorització.
11. Per desenvolupar tots aquests punts es considera necessaria la redacció i aprovació d’un nou Pla estratègic de la Bicicleta, comptant amb la participació de les organitzacions d’usuaris i de les diverses administracions, amb pressupost i calendari d’execució, que contempli els anteriors punts, i que porti associat el compromís per part de la Generalitat de fer-ne el desplegament i l’execució prevista.
12.Per garantir el seguiment i la coherència en el desenvolupament del pla es considera necessaria la creació d’una Direcció General específica que permeti identificar dins el govern una persona de referència en matèria de mobilitat amb bicicleta, amb capacitat i funcions de coordinació interdepartamental, i d’una comissió o sistema permanent de coordinació entre administracions i amb organitzacions d’usuaris, amb l’objectiu de desenvolupar i desplegar amb èxit el nou Pla Estratègic de la Bicicleta.
BACC
MOU-TE EN BICI
BITER
GRANOLLERS PEDALA
COORDINADORA CATALANA D’USUARIS DE LA BICICLETA
BARNA PEDALA
BICI BAIX
CICLOAMICS DE SABADELL
RECIRCULA BICICLETES DEL POBLE NOU
BICICAMP
ME MOC EN BICI
VAIC
BICICLOT
CONECTASQ
GREMI DE COMERCIANTS DE BICICLETES DE CATALUNYA
MBICI
CCSJD