Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015
El llit doble
Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon
amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho
sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i
és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El
disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou
feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.
Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig
recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència".
No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona
irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a
deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que
no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li
acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.
Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix
un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística
normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.
Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la
nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és
només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en
una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que
passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol
des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys
important que a la carretera, però també patim.
Un metre i mig és una distància considerable: un llit doble, de parella o de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar el típic llit doble; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els
ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.
Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc
una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb
aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un
lloc de convivència. I de la vida.
Iñigo, membre
del col·lectiu Me Moc En Bici
No hay comentarios:
Publicar un comentario